Get us in your inbox

Articles (481)

Què fer aquest cap de setmana a Barcelona

Què fer aquest cap de setmana a Barcelona

Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest cap de setmana a la ciutat. Art, cinema, teatre, mercats... No teniu excusa, us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Els millors bars de tapes de Barcelona

Els millors bars de tapes de Barcelona

Platets de petites racions de les millors receptes mediterrànies per tastar, en un sol àpat, una mica de tot. Les tapes tenen quelcom que fa que agradin a tothom i que gairebé sempre vinguin de gust. Perquè és difícil dir que no a entrepans increïbles, les millors patates braves, uns calamars a la romana ben rossos o les millors croquetes de Barcelona. En honor a aquesta gastronomia tan mediterrània, hem fet una selecció dels bars de la ciutat per elaborar la llista definitiva dels millors locals de tapes de Barcelona. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

14 restaurantes imprescindibles para comer en Girona ciudad

14 restaurantes imprescindibles para comer en Girona ciudad

Girona ... ¡Qué ciudad más bonita! Es maravillosamente placentera como ciudad compacta. En el centro de Girona lo tienes todo a seis minutos a pie, y es un núcleo histórico donde todo es agradable y pulcro. Esto no quiere decir que sea un decorado de cartón piedra. Pero Girona pasó de ciudad gris y clerical a reunir lo mejor de la vida urbana y la apoteosis cuqui ampurdanesa a gran escala. Es un lugar idóneo para comer bien: auna cocina catalana de toda la vida y nuevas tendencias. Aunque algunos vecinos se quejan de la subida de alquileres que ha provocado la inmigración de estadounidenses locos por el ciclismo (por culpa de Lance Armstrong). Esto es el precio del 'city branding', queridos vecinos, de eso en Barcelona sabemos mucho. NO TE LO PIERDAS: Los castillos más espectaculares de Cataluña 

14 restaurants imprescindibles per menjar a Girona ciutat

14 restaurants imprescindibles per menjar a Girona ciutat

Girona... Quina ciutat més bonica! És meravellosament plaent com a ciutat compacta. Al centre de Girona ho tens tot a sis minuts a peu, i és un nucli històric on tot és agradable i polit. Això no vol dir que sigui un decorat de cartó pedra, ep, però Girona ha passat de ciutat grisa i clerical a reunir el millor de la vida urbana i l’apoteosi cuqui empordanès a gran escala. Un lloc idoni per fer-hi un bon dinar o sopar: de cuina catalana de tota la vida a les noves tendències, i de pas hi podeu fer nit. Encara que alguns veïns es queixen de la pujada de lloguers que ha provocat la immigració de nord-americans bojos pel ciclisme (per culpa de Lance Armstrong). Això és el preu del 'city branding', estimats veïns, d'això a Barcelona en sabem molt.   NO T'HO PERDIS: Els castells més bonics de Catalunya

17 terrazas de Barcelona con vistas espectaculares

17 terrazas de Barcelona con vistas espectaculares

Desde las alturas todo sabe mejor: de una croqueta a una cucharada de caviar. Y si en algunas circunstancias nos sirven para alejarnos del bullicio de la ciudad, en otras pueden servir para mirar al cielo y flotar en una burbuja de confort y escapismo. Si ya habéis visitado algunos de los mejores restaurantes con vistas de Barcelona, es hora de dar un garbeo por algunas de las mejores azoteas de Barcelona, los famosos rooftop bars', y tomar algo con calma: saboreando cada trago, cada rumor de brisa, cada rayo de luz.   NO TE LO PIERDAS: Las mejores terrazas de Barcelona

17 terrasses de Barcelona amb vistes espectaculars

17 terrasses de Barcelona amb vistes espectaculars

Des de les altures tot té més bon gust: des d'una croqueta a una cullerada de caviar. I si en algunes circumstàncies ens serveixen per allunyar-nos de l'enrenou de la ciutat, en d'altres poden servir per mirar al cel i surar en una bombolla de confort i escapisme. Si ja heu visitat alguns dels millors restaurants amb vistes de Barcelona, és hora de donar una volta per alguns dels millors terrats de Barcelona, els famosos 'rooftop bars', i prendre alguna cosa amb calma: assaborint cada glop, cada rumor de brisa, cada raig de llum. NO T'HO PERDIS: Les millors terrasses de Barcelona

Los lugares abandonados más terroríficos de Cataluña

Los lugares abandonados más terroríficos de Cataluña

Ah, la guadaña del tiempo...  Mecas turísticas en las que antaño camparon la fiesta, el lujo y el lucro a sus anchas, hoy son ruinas enormes, un erial digno de película de zombis. Os garantizamos que en ningún otro lugar os sentiréis tan solos como en estos espectaculares –y terroríficos– lugares abandonados. Sed prudentes y largaros antes de que se haga de noche.  NO TE LO PIERDAS: Locales que han cerrado y echaremos de menos 

Els llocs abandonats més terrorífics de Catalunya

Els llocs abandonats més terrorífics de Catalunya

Ah, la dalla del temps ...  Meques turístiques que ahir anaven plenes de festa, luxe i diners a cor que vols, avui són ruïnes enormes dignes de pel·lícula de zombis. Us garantim que en cap altre lloc us sentireu tan sols com en aquests espectaculars –i terrorífics– llocs abandonats de Catalunya. Sigueu prudents i que la foscor no us hi enxampi!  NO T'HO PERDIS: Escapades a 30 minuts de Barcelona

Els castells més espectaculars de Catalunya

Els castells més espectaculars de Catalunya

D'ençà 'Game of Thrones' i el triomf de Netflix, el medievalisme cotitza a l'alça. Us heu plantejat mai, fer turisme de castells? Catalunya en va plena, de fortificacions. De fet, en el nom mateix del nostre país hi és implícit, el castell. Segons la teoria etimològica més acceptada, Catalunya és una evolució del terme 'castlà', que ve del francès 'châtelain', el senyor del castell. És a dir, Catalunya podria voler dir terra de castells (l'altra teoria diu que 'Catalunya' que ve de Gotholandia, és a dir, “terra dels gots”). Sigui com sigui, som medievals 'a tope'! Voleu una idea per a una bona escapada? Visiteu els castells més espectaculars, massisso i bonics –o estranys– de la nostra geografia, i sentiu-vos modern Tolkiens una estona (un d'ells, entre els cinc més bonics d'Espanya!). I si això dels castells us sembla poc exòtic, doncs feu un volt per la Catalunya més 'freak'.   NO T'HO PERDIS: Els pobles més bonics de Girona 

Los castillos más espectaculares de Cataluña

Los castillos más espectaculares de Cataluña

Desde 'Juego de tronos' y el triunfo de Netflix, el medievalismo cotiza al alza. ¿Te has planteado hacer turismo de castillos? Cataluña está llena de fortificaciones com caché. De hecho, en el nombre mismo de nuestro país está implícito, el castillo. Según la teoría etimológica más aceptada, Cataluña es una evolución del término 'castlà', que viene del francés 'châtelain', el señor del castillo. Es decir, Cataluña podría querer decir tierra de castillos (la otra teoría dice que 'Cataluña' viene de Gotholandia, es decir, "tierra de los godos"). ¡Sea como sea, somos medievales a tope! ¿Una idea para una buena escapada? Visita los castillos más espectaculares, macizos y bonitos –o extraños– de nuestra geografía, y siéntete modern Tolkien un rato (¡uno de ellos está entre los cinco más bonitos de España!). Y si esto los castillos te parece poco exótico, pues date un garbeo por la Cataluña más 'freak'. NO TE LO PIERDAS: Los pueblos más bonitos de Girona

Terrazas secretas de Barcelona en las que (seguramente) nunca has estado

Terrazas secretas de Barcelona en las que (seguramente) nunca has estado

"De acuerdo, vamos a cenar a la terraza, cari. Oye, pero ese de ahí al lado se pasa por el arco del triunfo la normativa del humo –lo tengo tan cerca que reconozco Bisontes– y esos 17 suizos de la mesa de al lado parece que se hayan bebido todo el aguardiente del abuelo de Heidi, por los gritos que pegan. Vaya, esto del terraceo es como estar apretujado en la barra de un bar, pero pagando un suplemento de aire libre. Mejor vamos al balcón de casa". Sí, El terraceo ha sustituido el criticar al prójimo como deporte nacional (dos modalidades que a menudo van juntas). Si estáis hartos de adocenamiento, apretujones y sablazos, poned los pies en estas discretas y (casi) secretas terrazas, y procurad ir con poca gente, que si no se corre la voz. Y si sois finos y de cartera abultada, aquí los mejores 'rooftops' de hotel.  NO TE LO PIERDAS: Las mejores terrazas de Barcelona 

Terrasses secretes de Barcelona on (segurament) mai has estat

Terrasses secretes de Barcelona on (segurament) mai has estat

"D'acord, anem a sopar a la terrassa, titi. Per variar, el paio del costat es passa per l'arc del triomf la normativa de fum –el tinc tan a prop que ensumo que fuma Bisontes– i aquests 17 suïssos de la taula de l'altra banda sembla que s'hagin begut tot l'aiguardent de l'avi de l'Heidi, pels crits que foten. Vaja, això del terraseig és com estar anxovat a la barra d'un bar, però pagant un suplement d'aire lliure. Millor tornem al balcó de casa". Sí, això del terrasseig ha substituït criticar el veí com a esport nacional (dues modalitats que sovint es practiquen juntes). Si esteu farts d’adotzenament i clavades a l'aire lliure, asseieu el cul en aquestes discretes i (gairebé) secretes terrasses. Procureu anar-hi amb poca gent, que si no se n'assabenta fins i tot un del darrer poble de la Vall de Boí. I si sou fins i de cartera plena, aquí teniu els millors 'rooftops' d'hotel. NO T'HO PERDIS: Les millors terrasses de Barcelona

Listings and reviews (1001)

Enigma

Enigma

Albert Adrià redefine su proyecto más personal. Si en un inicio Enigma era un restaurante y coctelería donde el comensal paseaba –metafórica y literalmente– por un menú de 40 elaboraciones distribuidas en cinco zonas de un multiespacio, maridando con tragos cada plato, ahora Enigma tiene dos pases: un servicio de mediodía dónde comer a la carta (y con las manos) platos herederos del espíritu Tickets, que revolucionó la tapa en Barcelona. Como su Club Sandwich o un 'paté en croûte' reconstruido como pizza. Y a las cinco, comienza lo que él llama 'fun dining': la carta se adapta a un maridaje de coctelería que se bebe y se come entre sorbos, música y ganas de sarao de tarde. Por cierto, cierran a las nueve de la noche y no se puede entrar ni con camiseta imperio ni con chancletas: dos cosas que nos parecen muy bien. Se acabó: esa horrible visión de los garfios del tipo en chancletas ya no te arruinará el dry martini.

Chandigarh Café

Chandigarh Café

4 out of 5 stars

No es un restaurante de cocina india: Paula Ospina –fotógrafa y restauradora en Les Filles– se ha inspirado en la utopía urbana que Le Corbusier construyó en India. En una casa con jardín en Pedralbes y lejos de los tópicos del interiorismo reciente, esto es una fiesta del cromatismo alegre, con un patio de árboles maravilloso (¡por las copas corren ardillas!) y un interior lleno de diseño clásico, como sillas Chandigarh diseñadas por Jeanneret, colaborador de Le Corbusier. Toda esta exquisitez sería fachada, si no fuera porque el chef francés Hervé Escobar firma una carta tan elegante y precisa como el propio local. Está llena de huerta de temporada y platos saludables, pero el sabor estalla en delicias como croquetas de confit de pato, o un onglet de ternera al carbón que se deshace en la boca. Este es un lugar de lo más interesante por su versatilidad: puedes comer desde delicadezas como una berenjena con chanfaina y yogur griego ahumado, todo un placer meloso y cardiovascularmente afable, hasta fiesta gorda con pizza y pasta de alto nivel.

Compartir Barcelona

Compartir Barcelona

Oriol Castro, Eduard Xatruch y Mateu Casañas –trío de ex jefes de cocina de ElBulli y propietarios de Disfrutar– se han asociado con Nil Dulcet, quien fue el primer jefe de cocina del restaurante biestrellat del Eixample, para abrir el hermano urbano del Compartir Cadaqués. No es una traslación a Barcelona, ​​sino el mismo estilo culinario con una oferta distinta. El restaurante tiene 550 m² repartidos en tres salas, recreando el ambiente de Cadaqués desde una perspectiva urbana contemporánea, con aires de galería de arte. La cocina es una exhibición de técnica y complejidad, con el mediterráneo en la cabeza: platos de inspiración popular –como la ensalada de remolacha y sorbete de ajoblanco– o con los ojos puestos en Asia –un 'shabu sabu' de salmón con sopa de miso– certifican que este es un nuevo camino (y ojo con las maravillas que hacen con pescado azul humilde, como las sardinas y la caballa). También encontramos recuerdos al Compartir de Cadaqués, con platos que ya son clásicos: el canelón de atún con guindilla o el arroz con lonchas de jamón y salchichón, por ejemplo.

Compartir Barcelona

Compartir Barcelona

L'Oriol Castro, l'Eduard Xatruch i Mateu Casañas –trio d'excaps de cuina d'ElBulli i propietaris de Disfrutar– s'han associat amb en Nil Dulcet, qui fou el primer cap de cuina del restaurant biestrellat de l'Eixample, per obrir el germà urbà del Compartir Cadaqués. No és una translació a Barcelona, sinó el mateix estil culinari amb una oferta diferent. El restaurant té 550 m² repartits en tres sales, i recrea l'ambient de Cadaqués des d'una perspectiva urbana contemporània, amb aires de galeria d'art.  La cuina és una exhibició de tècnica i complexitat, amb el mediterrani al cap: plats d'inspiració popular –com l'amanida de remolatxa i sorbet d''ajoblanco'– o amb els ulls posats a Àsia –un 'shabu sabu' de salmó amb sopa de miso– certifiquen que aquest és un nou camí (i no us perdeu les meravelles que fan amb peix blau humil, com les sardines i el verat). També hi trobem records al Compartir de Cadaqués, amb plats que ja són clàssics: el caneló de tonyina amb bitxo o l'arròs amb llenques de pernil i llonganissa

restaurant Els Pessons

restaurant Els Pessons

Junto a las pistas de esquí de Grandvalira y ubicado en un refugio rústico de madera y piedra, frente al lago de Pessons, encontrarás el restaurante Els Pessons: comer en su terraza es un espectáculo natural. Están a 2300 metros de altitud, rodeados por el imponente pico de Montmalús y el circo glacial de los Colells. El espectáculo también está en el plato: la suya es una cocina de brasa afinadísima, con un espectacular solomillo de vaca vieja madurada, y guisos potentes y arroces de montaña: no se me ocurre ningún mejor sitio para comer un buen civet de ciervo. No sufras, que también hay opciones de pescado y vegetarianas de alta calidad: como por ejemplo un pulpo a feira con crema de patatas del Pirineo, o un curry caliente de lentejas beluga con verduritas y aguacate. Una buena opción para dormir es el próximo hotel Naudi, un hotel boutique familiar y de trato cercano, con la charme intacta de cuando abrió, a finales de los años sesenta.

restaurant Els Pessons

restaurant Els Pessons

Al costat de les pistes d’esquí de Grandvalira i ubicat en un refugi rústic de fusta i pedra, davant del llac de Pessons, hi trobareu el restaurant Els Pessons: menjar a la seva terrassa és un espectacle natural. Sou a 2300 metres d’altitud, envoltats per l’imponent pic de Montmalús i el circ glacial dels Colells. L’espectacle també és al plat: la seva és una cuina de brasa afinadíssima, amb un espectacular filet de vaca vella madurada, i guisats potents i arrossos de muntanya: no se m’acut cap millor lloc per menjar un bon civet de cérvol. No patiu, que també hi ha opcions de peix i vegetarianes d'alta qualitat: com per exemple un pop a feira amb crema de trumfes del Pirineu, o un curri calent de llenties beluga amb verduretes i alvocat. Una bona opció per dormir és el proper hotel Naudi, un hotel boutique familiar i de tracte proper, amb la ‘charme’ intacta de quan va obrir, a finals dels anys seixanta. 

Cuina Gaig

Cuina Gaig

4 out of 5 stars

Cuina Gaig es el restaurante del hotel Mercer de Vilafranca, ubicado en un maravilloso edificio modernista de 1884, la Casa Torner y Güell. Carles Gaig ha dispuesto una carta con un menú degustación que permite revisitar los grandes éxitos de uno de los puntales de la alta cocina catalana: podéis hacer el menú degustación, ocho pasos con clásicos del chef, como por ejemplo arroz con gallo del Penedès, macarrones del cardenal, o pastel de cabracho, toda una fiesta mayor (el salón, un patio de cristal rodeado de muro vegetal, es bonito hasta perder el sentido), o bien para disfrutar del repertorio del chef en platos para compartir, y principales enteros (platos como su paradigmático capipota merecen comerse con calma y exclusividad). Y el bar del hotel ofrece tapas y platos del Penedès bajo el prisma de Gaig. Este es un lugar ideal para visitar el mercado de Vilafranca en fin de semana (¡comprad melocotones de Ordal!) y hacer enoturismo (hay posibilidades menos obvias, como una visita guiada al cementerio de Vilafranca, que vale mucho la pena).

Mas de Torrent Hotel & Spa

Mas de Torrent Hotel & Spa

4 out of 5 stars

Més que un hotel, això és un somni de pedra i verdor: Mas de Torrent és una masia del segle XVIII que el 1988 va ser reconvertida en hotel de luxe. Tu vas gaudint del paisatge Tolkenià de l'Empordà, i de cop i volta emergeix aquest dom del luxe. Però no luxe 'bling-bling' o cridaner, sinó ple de serenitat i calma. El 2019, Único Hotels va reformar i actualitzar el complex hoteler, que es va incorporar a l'exclusiu segell Relais & Chateaux. L'hotel ha conservat la façana i un interior immaculat de volta catalana i terres amb rajola de tova, fets a mans. Si pugeu al segon pis, trobareu murals amb escenes catalanes de Josep Maria Sert. Aquest és un lloc per desconnectar, si t'ho pots permetre: hi ha una piscina, és clar –moltes suites tenen piscina individual!– i davant de l'edifici principal s'amaga un spa de 600 m2, amb piscina climatitzada, quatre sales de tractament, sauna seca i hammam, sala de fitness i circuit d’aigües. De la cuina se n'encarrega Ramon Freixa, que ha tornat a casa a exercir «la cuina de l'Empordanet, la que van descriure tan bé Pla i Luján, posada al dia», explica. Menjar a qualsevol dels dos restaurants de l'hotel és un festival: al gastronòmic, trobaràs un menú degustació (entrant, dos plats principals, selecció de formatges i postres) amb plats com calamarsets farcits amb xamfaina o fricandó de vedella de Girona amb bolets (recorda que Freixa és un crac del binomi tradició-modernitat, que fa anys que va marxar de Barcelona). El restaurant de la piscina

Cuina Gaig

Cuina Gaig

4 out of 5 stars

Cuina Gaig és el restaurant de l'hotel Mercer de Vilafranca, ubicat en un meravellós edifici modernista de 1884, la Casa Torner i Güell. En Carles Gaig hi ha disposat una carta amb un menú degustació que permet revisitar els grans èxits d’un dels puntals de l’alta cuina catalana: podeu fer el menú degustació, vuit passes amb clàssics del xef, com per exemple arròs amb gall del Penedès, macarrons del cardenal, o pastís d’escórpora, que és una festa major (el saló, un pati de vidre envoltat de mur vegetal, és maco fins a dir prou), o bé gaudir del repertori del xef en plats per compartir, i feu principals sencers (plats com el seu paradigmàtic capipota mereixen que es mengin amb calma i dedicació).  I el bar de l’hotel ofereix tapes i plats del Penedès sota el prisma de Gaig. Aquest és un lloc ideal per visitar el mercat de Vilafranca en cap de setmana (compreu préssec de l’Ordal!) i fer enoturisme (hi ha possibilitats menys òbvies, com una visita guiada al cementiri de Vilafranca, que val molt la pena). 

Fat Barbies Muntaner

Fat Barbies Muntaner

4 out of 5 stars

Fat Barbies Muntaner exhibe toda la potencia de su hermano pequeño, pero con eso del más y mejor. El chef Juancho Martini (ex-Gresca) pasa de una antigua cafetería con cocina pequeña a un local enorme y bonito, con detalles de ladrillo a la vista y madera y capacidad para 70 comensales. Y una cocina como Dios manda, presidida por una máquina de ahumar de hierro colado, un horno y una parrilla de leña. La cocina de Martini se basa en la creatividad y el sabor máximo a través del primitivismo y el fuego: este es un restaurante de carne –ecológica de y proximidad– donde cada pieza sale de la cocina después de horas de paciencia. Por ejemplo: unas costillas de ternera –vaca Salers, pastando libre entre los Pirineos y el Pallars– te llegan a la mesa después de tres horas de humo y 14 de horno. Solo sal y pimienta: la paciencia del proceso de cocción dispara los sabores. El cocinero es un apasionado del fuego, el humo y el ahumado, y esto se nota en elaboraciones espectaculares, como un bocadillo de pastrami marinado seis días y con medio día de humo y cocción (a menudo presente en un menú asequible de mediodía). También tiene un gran conocimiento del marinado y la fermentación, y con el toque ácido y fresco de estos procesos alivia bombas de sabor (como una tarrina de cerdo con aguachile). Y dedican tiempo y sensibilidad a los vegetales (recuerda que abrieron Fat Veggies, y la mayoría de lo que gastan es de la suprema huerta de Can Fisas): la remolacha con labnhe de cabra, en la q

Molino de Pez

Molino de Pez

4 out of 5 stars

Nino Redruello es, junto a otros dos cocineros y empresarios de restauración, Patxi Zumárraga y Jaime Santianes, socio del restaurante Molino de Pez, dentro del hotel Seventy. Y lo cierto es que no es irrelevante citar el nombre de los propietarios para abrir la reseña. Porque Redruello es descendiente de la estirpe de La Ancha de Madrid, un restaurante como una casa de payés que abrió en la capital de España a principios del siglo veinte, en origen una casa de comidas y taberna. Y esto es lo que vende de forma excepcional Molino de Pez: una actualización excelsa y con toques de innovación de los antecedentes culinarios del trío protagonista, que son vascos, asturianos y madrileños, y que conectan con el resto de negocios del grupo empresarial, como el Fismuler –míticas escalopes– o la Tortillas de Gabino. La carta es extensiva: como quien dice, una panorámica de la cocina española recopilada al estilo Luján y Perucho, cuyos entrantes comprenden más de una cincuentena de platos (Molino de Pez? Traducción literal en castellano de Fismuler). El trío protagonista se conoció trabajando en Elbulli. Y este aprendizaje, más el de la tradición, se nota en unas increíbles tortillas de patatas, pura jugosidad y de silueta afrancesada, en unos callos a la madrileña extraordinarios, en una merluza rebozada con salsa de chipirones que te transporta de golpe a San Sebastián, en una ensaladilla rusa que fluye cuello abajo como agua fresca... Si te los quieres gastar bien comiendo, pero está

Fat Barbies Muntaner

Fat Barbies Muntaner

4 out of 5 stars

Fat Barbies Muntaner exhibeix tota la potència del seu germà petit, però amb allò del més i millor. El xef Juancho Martini (ex-Gresca) passa d'una antiga cafeteria amb cuina petita a un local enorme i bonic, amb detalls de maó a la vista i fusta i capacitat per a 70 comensals. I una cuina com Déu mana, presidida per una màquina de fumar de ferro colat, un forn i una graella de llenya. La cuina de Martini es basa en la creativitat i el sabor màxim a través del primitivisme i el foc: aquest és un restaurant de carn –ecològica de i proximitat– on cada peça surt de la cuina després d'hores de paciència. Per exemple: unes costelles de vedella –vaca Salers, pastant lliure entre els Pirineus i el Pallars– t'arriben a taula després de tres hores de fum i 14 de forn. Només sal i pebre: la paciència del procés de cocció dispara els sabors. El cuiner és un apassionat del foc i el fum, i això es nota en elaboracions espectaculars, com un entrepà de pastrami marinat sis dies i amb mig dia de fum i cocció (sovint present en un menú assequible de migdia). També té un gran coneixent del marinat i la fermentació, i amb el toc àcid i fresc d'aquests processos alleugereix bombes de sabor (com una terrina de porc amb aguachile).  I dediquen temps i sensibilitat als vegetals (recordeu que van obrir Fat Veggies, i la majoria del que gasten és de la suprema horta de Can Fisas): la remolatxa amb labnhe de cabra, on tot s'aprofita –l'arrel fumada i brasejada, la tija fermentada i les fulles a la bras

News (562)

8 maneres de distingir un barceloní de veritat d'un de pega

8 maneres de distingir un barceloní de veritat d'un de pega

Viviu a Barcelona, us queixeu a Barcelona, i anheleu les vacances per fotre el camp de Barcelona. Però sou barcelonins de debò? Amb aquest test de vuit punts podreu saber si sou barcelonins de veritat o de pega. 1. No trobareu mai un barceloní de veritat (bdv) fent el transbordament de Passeig de Gràcia de línia groga a verda. La darrera vegada que un bdv va veure l'infernal passadís/purgatori va ser en la pel·lícula del Balagueró, 'Darkness' (2002). El barceloní de pega (bdp) hi camina amb cara de fàstic esquivant turistes i maletes, acumulant teranyines fins a arribar a aquella paradeta de garapinyades que hi ha al final.    2. El BDV mai fa servir el Bicing en sentit mar-muntanya. Un 'natural born' barceloní sap que agafar una bicicleta municipal i fer-la pujar muntanya amunt –si no és elèctrica– és un esforç d'una futilitat similar a buscar calma i aigua neta a la Mar Bella. El bdv sap que el Bicing és un transport que només xuta de baixada.   3. Un BPD pot ser que demani paella o arròs a la nit. L'única manera que un bdv engoleixi gramínia de nit és si surt a endrapar sushi o donburi o qualsevol plat del sud-est asiàtic amb arròs (una cosa que, per cert, fa molt sovint).     4. Un BDV sempre es queixa a posteriori i ho gaudeix. Ja sigui en un concert sonoritzat com el cul, o en un restaurant on li hagin servit un filet socarrimat i a preu de caviar, emetrà la queixa quan hagi traspassat el portal de casa. I pel preu pagat amortitzarà les lamentacions durant setman

Abre el Jamboree 3 en la Plaza Real como sala de conciertos, exposiciones y herboristería

Abre el Jamboree 3 en la Plaza Real como sala de conciertos, exposiciones y herboristería

Buenas noticias en la plaça Reial: este septiembre abrirá el Jamboree 3. Será donde estuvo el Herbolari Farran, en Plaça Reial, 18, una tienda que de 1940 a 1978 fue herboristería, alimentación natural y dietética. Joan Mas, director de la promotora Mas i Mas, explica que el proyecto del Herbolari al final "se ha convertido en Jamboree 3" (un nombre mucho más claro que el anterior). Eso sí, la sala seguirá siendo muy particular. Socarrón, razona que después de años intentando sacar adelante el proyecto de una nueva sala, "que el ayuntamiento me haya dado una licencia de sala de cultura viva con degustación, venta de hierbas y sala de exposiciones, marca el carácter del sitio. Si me hubieran dejado hacer un local normal, no sería así". Vamos por partes. En este espacioso sótano, de unos 200 m2, habrá una sala de conciertos con un aforo de cien personas, que ofrecerá una programación conectada con los gustos personales de Mas y del Jamboree. "Desde jazz a urban y hip-hop, pasando por el flamenco. Hay mucha gente que nos pide actuar en el Jamboree y no puede porque lo tenemos todo lleno", explica. También se harán presentaciones de libro, "y todo lo cultural que no tiene cabida, por densidad de programación, en el Jamboree y Tarantos". Nada de música en pequeño formato: los conciertos tendrán las mismas limitaciones sonoras que la sala grande Foto: Ricard MartínEntrada del Jamboree 3 La sala de exposiciones se dedicará a la fotografía de conciertos, y arrancará con una exposic

Obre el Jamboree 3 a la Plaça Reial com a sala de concerts, exposicions i herboristeria

Obre el Jamboree 3 a la Plaça Reial com a sala de concerts, exposicions i herboristeria

Bones notícies a la plaça Reial: aquest setembre obrirà el Jamboree 3. Serà on hi va haver l'Herbolari Farran, a Plaça Reial, 18, una botiga que del 1940 al 1978 va ser herboristeria, alimentació natural i dietètica.  En Joan Mas, director de la promotora Mas i Mas, explica que el projecte de l'Herbolari al final "s'ha convertit en Jamboree 3" (un nom molt més clar que l'anterior). Això sí, la sala seguirà essent molt particular. Sorneguer, raona que després d'anys intentant tirar endavant el projecte d'una nova sala, "que l'ajuntament m'hagi donat una llicència de sala de cultura viva amb degustació, venda d'herbes i sala d'exposicions marca la programació. Si m'haguessin deixat fer un local normal, no seria així".   Foto: Ricard MartínEntrada del Jamboree 3 Anem a pams. En aquest espai soterrani, d'uns 200 m2, hi haurà una sala de concerts amb un aforament de cent persones, que oferirà una programació connectada amb els gustos personals de Mas i del Jamboree. "Des de jazz a urban i hip-hop, passant pel flamenc. Hi ha molta gent que ens demana actuar al Jamboree i no pot perquè ho tenim tot ple", explica. També s'hi faran presentacions de llibre, "i tota la cosa cultural que no té cabuda, per densitat de programació, al Jamboree i Tarantos". Res de música en petit format: els concerts tindran les mateixes limitacions sonores que la sala gran.  La sala d'exposicions es dedicarà a la fotografia de concerts, i arrencarà amb una exposició de fotos d'actuacions de Mas i Mas, "p

Estos son los tres mejores restaurantes de Barcelona según el Ayuntamiento

Estos son los tres mejores restaurantes de Barcelona según el Ayuntamiento

El restaurante Fismuler de Ciutat Vella, el Echegaray del distrito de Sant Martí y Casa Petra de Les Corts han sido los ganadores de los premios Barcelona Restauració 2022, que se entregaron en una gala celebrada en la Fàbrica Moritz. Estos galardones los impulsa el Ayuntamiento de Barcelona desde el 2017 para difundir la oferta gastronómica y de restauración de calidad de la ciudad. La iniciativa va por su tercera edición, después de haberla cancelado por la pandemia.  Fismuler de Ciutat Vella –la sede en Barcelona del restaurante madrileño homónimo– ha recibido el premio a la Calidad Gastronómica por 'ofrecer una cocina urbana, fresca, sin complicaciones y de mucha calidad para todos los públicos'.    Foto: Irene FernándezFismuler Casa Petra de Les Corts (Manila, 51), un local que expone al estilo de un mercado el producto de su carta de temporada, ha sido premiado en la categoría de Local Notorio o Innovador por 'convertirse en un espacio polivalente, sorprendente, diferenciador, transversal y acogedor', en palabras del jurado.    Foto: Casa PetraCasa Petra Y Echegaray, en representación del Distrito de Sant Martí –un bar-restaurante de cocina catalana, en el corazón del Poblenou, en Marià Aguiló, 65– ha ganado el premio de Integración al Barrio, por representar 'una apuesta joven de cocina popular de fuerte arraigo en el barrio gracias a la compra diaria en el mercado'.  Foto: Bar EchegarayBar Echegaray Este año se han entregado otros cuatro premios divididos en dos

Aquests son els tres millors restaurants de Barcelona segons l'Ajuntament

Aquests son els tres millors restaurants de Barcelona segons l'Ajuntament

El restaurant Fismuler de Ciutat Vella, l’Echegaray del districte de Sant Martí i Casa Petra de Les Corts han estat els guanyadors dels Premis Barcelona Restauració 2022, que es van lliurar ahir en una gala celebrada a la Fàbrica Moritz. Aquests guardons els impulsa l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2017 per difondre l’oferta gastronòmica i restauradora de qualitat de la ciutat. La iniciativa va per la seva tercera edició, després d’haver-la cancel·lat per la pandèmia.  Fismuler de Ciutat Vella –la seu a Barcelona del restaurant madrileny homònim– ha rebut el premi a la Qualitat Gastronòmica per “oferir una cuina urbana, fresca, sense complicacions i de molta qualitat per a tots els públics”. Foto: FismulerFismuler Casa Petra de Les Corts (Manila, 51), un local que exposa a l'estil d'un mercat el producte de la seva carta de temporada, ha estat premiat en la categoria de Local Notori o Innovador per “per esdevenir un espai polivalent, sorprenent, diferenciador, transversal i acollidor”, en paraules del jurat. Foto: Casa PetraCasa Petra I Echegaray, en representació del Districte de Sant Martí –un bar-restaurant de cuina catalana, al cor de Poblenou, a Marià Aguiló, 65– ha guanyat el premi d’Integració al Barri, per representar “una aposta jove de cuina popular de fort arrelament al barri gràcies a la compra diària al mercat”. Foto: Bar EchegarayBar Echegaray Enguany s’han entregat quatre premis més dividits en dues categories noves. Can Culleretes i Ca l’Isidre, am

Obre a Barcelona una de les grans cases de menjar centenàries de Madrid

Obre a Barcelona una de les grans cases de menjar centenàries de Madrid

El concepte 'tradició' aplicat a la cuina es fa servir molt a la lleugera. Però quan te la trobes a la millor de les seves versions, sembla gairebé avantguarda. Això ve a tomb perquè acaba d'obrir a Barcelona Molino de Pez, que és la translació a la capital catalana de La Ancha: un restaurant que va obrir el 1919 a Madrid com a taverna, i que és la quinta essència de la casa de menjars madrilenys. La Ancha, al carrer Príncipe de Vergara, ha sigut propietat de la família Redruello tota la vida –als seus inicis es deia La Estrecha– i el 1988 van obrir una segona seu al carrer Zorrilla. I el juny del 2022 la família Redruello obre Molino de Pez a Barcelona, després de l'èxit dels restaurants Fismuler i les escalopes a domicili Armando. Foto: Isolda Delgado MoraMolino de Pez Molino de Pez (traducció literal de Fismuler al castellà) és un restaurant de cullera i plat fondo en versió d'alta cuina. I que difereix de les cases de menjars tradicionals amb caixet de Barcelona en un fet obvi. "Som diferents perquè simplement no som catalans. Som castellans amb ascendència del Cantàbric. Intentem ser honestos amb el que som", explica Nino Redruello, cuiner i empresari. Aquí no hi trobareu ni canelons ni pa amb tomàquet. Ni escudella i carn d'olla, és clar. Però sí un repertori extensiu d'una setantena de plats, en rotació constant, que semblen un recorregut per la cuina espanyola –obviant Catalunya, és clar– a l'estil Perucho-Luján. Si us els voleu gastar bé, però passeu molt de menús

Abre en Barcelona una de las grandes casas de comida centenarias de Madrid

Abre en Barcelona una de las grandes casas de comida centenarias de Madrid

El concepto 'tradición' aplicado a la cocina se usa muy a la ligera. Pero cuando te la encuentras en la mejor de sus versiones, parece casi vanguardia. Esto viene a cuento porque acaba de abrir en Barcelona Molino de Pez, que es la traslación a la capital catalana de La Ancha: un restaurante que abrió el 1919 en Madrid como taberna, y que es la quintaesencia de la casa de comidas madrileña.  La Ancha, en la calle Príncipe de Vergara, ha sido propiedad de la familia Redruello toda la vida –en sus inicios se llamaba la Estrecha– y en 1988 abrió sede en la calle Zorrilla. Y en junio de 2022 abrió Molino de Pez en Barcelona, después del éxito de los restaurantes Fismuler y los escalopes a domicilio Armando.  Foto: Isolda Delgado MoraMolino de Pez Molino de Pez (traducción literal de Fismuler al castellano) es un restaurante de cuchara y puchero en versión alta cocina. Y que difiere de las casas de comidas tradicionales de postín Barcelona en un hecho obvio. "Es diferente porque simplemente no somos catalanes. Somos castellanos con ascendencia del Cantábrico. Intentamos ser honestos con lo que somos", explica Nino Redruello, cocinero y empresario.  Aquí no encontraréis ni canelones ni pan con tomate. Ni escudella i carn d'olla, claro. Pero sí un repertorio extensivo de setenta platos, en rotación constante, que parecen un recorrido por la cocina española –obviando Catalunya, claro– a lo Perucho-Luján. Si os los queréis gastar bien, pero pasáis mucho de menús degustación y trampa

Ciutat Vella declara la guerra a mear en la calle

Ciutat Vella declara la guerra a mear en la calle

El alcalde Joan Clos -poco antes o poco después de subirse al autobús con Carlinhos Brown- dijo una de sus grandes frases: "¡de casa se sale meado!". Ahora bien, en este aspecto el distrito de Ciutat Vella es más razonable que Clos, y ha iniciado una campaña de cartelería que advierte al 'pixaportes' -aquel que va por Barcelona meando por los portales, en contraposición del pixapins- que "eso no es un WC , mea donde toca". Y añade un código QR con la situación de los 34 urinarios públicos de que dispone Ciutat Vella. Lo advierte de buen rollo, con una carita sonriente en fondo amarillo pipí, que recuerda al Smiley del acid house. Servidor hizo una pequeña encuesta subjetiva y sin valor cuantitativo: en el trayecto de la Plaza Real al Mercado de Santa Caterina, conté diez carteles, y todos escritos en catalán. Por un momento se me ocurrió que ésta fuera una campaña sólo dirigida al meapuertas autóctono. Desde el distrito de Ciutat Vella, me puntualizan que mi percepción es errónea: la campaña es bilingüe. Durante el mes de julio, habrá una encartelada con mil carteles bilingües (en catalán e inglés) y mil carteles más sólo en catalán. Y hasta septiembre, habrá tres encarteladas más: cada una de 1600 carteles, la mitad en catalán y la otra bilingüe. (Menos mal, porque si los anglófonos sólo ven el cartel en catalán, podrían pensar que es publicidad de Pixar). Fuentes del distrito manifiestan que "Ciutat Vella ha hecho un gran esfuerzo poniendo lavabos en el espacio público. Y l

Ciutat Vella declara la guerra als pixats al carrer

Ciutat Vella declara la guerra als pixats al carrer

L'alcalde Joan Clos -poc abans o poc després de pujar a l'autobús amb Carlinhos Brown- va dir una de les seves grans frases: "de casa se surt pixat!". Ara bé, en aquest aspecte el districte de Ciutat Vella és més raonable que Clos, i ha iniciat una campanya de cartelleria que adverteix al pixaportes -aquell que va per Barcelona pixant pels portals, en contraposició del pixapins- que "això no és un WC, pixa on toca". I tot seguit afegeix un codi QR amb la situació dels 34 urinaris públics de què disposa Ciutat Vella. Ho adverteix de bon rotllo, amb una carona somrient en fons groc pipí que recorda l'Smiley de l'acid house. Foto: Time Out BarcelonaCampanya pixa on toca Servidor ahir va fer una petita enquesta subjectiva i sense valor quantitatiu: en el trajecte de la Plaça Reial al Mercat de Santa Caterina, vaig comptar deu cartells, i tots escrits en català. Per un moment se'm va acudir que aquesta fos una campanya només dirigida al pixaportes nostrat. Des del districte de Ciutat Vella, em puntualitzen que la meva percepció és errònia: la campanya és bilingüe. Durant el mes de juliol, hi haurà una encartellada amb mil cartells bilingües (en català i anglès) i mil cartells més només en català. I fins al setembre, hi hauran tres encartellades més: cadascuna de 1600 cartells, la meitat en català i l'altra bilingüe. (Menys mal, perquè si el anglòfons només veuen el cartell en català, podrien pensar que és publicitat de Pixar). Fons del districte manifesten que "Ciutat Vella ha f

Ca la Nuri reabre la mítica La Tertulia en la Rambla del Poblenou

Ca la Nuri reabre la mítica La Tertulia en la Rambla del Poblenou

Hay bares que hacen barrio: que con su carácter popular marcan una línea divisoria entre trabajar para todos o solo para el turista. Y el Bar Núria (Rambla del Poblenou, 34. Cada día de 11 a 23.30 h), abierto hace cuatro días –literalmente–, se posiciona en la primera opción. No es un sitio cualquiera: el nuevo restaurante del grupo Família Nuri –antes conocido como grupo Ca La Nuri– es donde durante casi cuarenta años ejerció La Tertulia, un restaurante de tapas y menús que fue toda una institución popular en el barrio y que cerró el pasado marzo. El Bar Núria significa un regreso a los orígenes del grupo de restauración arrocero por excelencia de Barcelona: Laura Noguera, jefe de marketing y ventas de la empresa, explica que "el Bar Núria nace como un homenaje al primer restaurante que abrieron los mis abuelos, que era un bar que tuvieron en Espronceda, entre Pujades y Llull, de 1962 a 1976". Era, dice, "un bar sencillo donde la gente pasaba la tarde jugando al dominó y comiendo tapas". De hecho, en las tapas de ese bar está el origen de los arroces: "Con las puntas de marisco que sobraban de las tapas, mi abuela empezó a hacer unos arroces muy buenos, y la cosa cogió empuje", dice la jefa de negocio de un grupo de restauración que con Ca la Nuri, Sal Mar, Xiroi y Arrozal es sinónimo de buenos arroces. Foto: Bar NúriaLas tapas del Bar Núria Y el lifting de La Tertulia a Bar Núria ha sido quirúrgico, pero acertado: han hecho más luminosa la entrada, han renovado el mobilia

Ca la Nuri reobre la mítica La Tertulia a la Rambla del Poblenou

Ca la Nuri reobre la mítica La Tertulia a la Rambla del Poblenou

Hi ha bars que fan barri: que amb el seu caràcter popular marquen una línia divisòria entre treballar per a tothom o només per al turista. I el Bar Núria (Rambla del Poblenou, 34. Cada dia d'11 a 23.30 h), que fa quatre dies literalment que ha aixecat la persiana a la Rambla del Poblenou, es posiciona en la primera opció. No és qualsevol lloc: el nou restaurant del grup Família Nuri –abans conegut com a grup Ca La Nuri– és on durant quasi quaranta anys va exercir La Tertulia, un restaurant de tapes i menús que fou tota una institució popular al barri i que va tancar el passat març.  El Bar Núria significa un retorn als orígens del grup de restauració arrosser per excel·lència de Barcelona: la Laura Noguera, cap de màrqueting i vendes de l'empresa, explica que "el Bar Núria fa un homenatge al primer restaurant que van obrir els meus avis, que era un bar que van tenir a Espronceda, entre Pujades i Llull, del 1962 al 1976". Era, diu, "un bar senzill on la gent passava la tarda jugant al dòmino i menjant tapes". De fet, en les tapes d'aquell bar hi ha l'origen dels arrossos: "amb les puntes de marisc que sobraven de les tapes, la meva àvia va començar a fer uns arrossos molt bons, i la cosa va agafar embranzida", diu la cap de negoci d'un grup de restauració que amb Ca la Nuri, Sal Mar, Xiroi i Arrozal  és sinònim de bons arrossos.  Foto: Bar NúriaBar Núria I el lífting de La Tertulia a Bar Núria ha sigut quirúrgic, però encertat: han fet més lluminosa l'entrada, han renovat el

¡Ya tenemos la nueva Guía de Restaurantes y Bares de Time Out Barcelona!

¡Ya tenemos la nueva Guía de Restaurantes y Bares de Time Out Barcelona!

Esta noticia interesa a todo el mundo a quien le guste comida (es decir, al 99% de la humanidad): debes saber que ya está a la venta la Guía de Restaurantes y Bares de Time Out Barcelona 2022-2023, una curada y cuidadosa selección de más de 400 restaurantes, bodegas y bares, escogidos por los críticos gastronómicos de Time Out Barcelona. Y tú, que eres muy listo/a, dirás... ¿Y por qué tengo que comprarla? Te damos cinco motivos. 1. Es independiente y fiable. En las webs de recomendaciones opina incluso la portera de Núñez, que decían (y a menudo con oscuras intenciones, digo yo). Nuestra guía ha sido escrita y editada por periodistas especializados en gastronomía y centrados en el ámbito de Barcelona, ​​sin agendas ocultas. 2. Es muy ordenada. Está organizada por barrios para que sea más fácil de consultar y puedas encontrar los locales que más te gusten según el tipo de cocina. En estos tiempos de información acumulativa es de agradecer. 3. Sabemos de qué hablamos. En cada una de las fichas de la guía leerás nuestra opinión e información básica para que puedas elegir, reservar y disfrutar de la mejor cocina de la ciudad (y quedar como un 'connaisseur' en las sobremesas). Hace casi quince años que en Time Out hacemos críticas y reseñas de Barcelona ciudad, conocemos el panorama. 4. Está actualizada. Hemos comprobado toda la información que vas a leer, y nos hemos dejado la piel rastreando los barrios y añadiendo las novedades de restaurantes más interesantes. 5. Es una ganga.